12 oct. 2010

Cercant el camí


El meu primer 'gouache'. Provant combinacions de colors càlids i freds en diferents plans. Fa 18 x 24 cmts.

KPG

11 oct. 2010

Pantalà al capvespre


Una aquarel.la que vaig fer fa temps sobre cartulina. Representa un pantalà de la costa de Tarragona al capvespre. Els colors que proporcionava el paisatge i el contrast de l'escena em va agradar molt i vaig intentar plasmar-los. La força de la llum de l'escanejat l'ha aclarit una mica més de com és en realitat, però en general, recorda bastant l'original.

KPG

9 oct. 2010

Un toc de vida


Serà que l'edat passa factura? En qualsevol cas, l'ús d'ajuts com el que proporciona una lent d'augment pot resultar fantàstic per donar un suau punt de brillantor a l'ull de la figura que estem pintant. És difícil, laboriós i delicat i sovint cal repassar i refer un ull o tots dos una vegada i una altra fins que no obtenim l'efecte desitjat. Però el resultat final, la vivesa que dóna al protagonista i com a ajuda a transmetre el que pot sentir si relacionem la mirada amb la resta de components de l'expressió del rostre, bé s'ho val. Us poso dos exemples.




Salutacions!

KPG


1 sept. 2010

Bases amb pasta de modelar


Potser teniu figures, bustos o peces de petites dimensions com la que hi veieu a la imatge superior per a les quals voleu crear bases amb formes o textures diferents i, a més, d’una manera ràpida. Us expliquem una forma d’obtenir-ne unes de fàcil fabricació i efectistes.

Agafem un fragment de pasta de modelar que endureix a l’aire. Per aquest exercici hem triat una pasta anomenada Giotto Plastiroc, però qualsevol pot servir.


Per generar textures curioses podeu emprar dos procediments:

1- Si agafeu una eina amb un fil que tingui estries , en el moment de realizar el tall a poc a poc (i no amb un tall sec) ja veureu com el dibuix de la fulla genera un interessant relleu a la pasta.




2- És clar que, si voleu, podeu agafar un bloc de pasta i, amb l'ajut d'aigua i dels dits o d'altres estris, modelar les formes i deixar-les arrodonides o com vosaltres desitgeu o allisar-les per fer després un altre tipus de textura, com, per exemple, que simuli la fusta.


A la següent imatge podeu veure la pasta utilitzada, la secció realitzada i una base més o menys quadrada ja assecada esperant el procés de pintat.



Deixem assecar bé el fragment escollit, i ja tenim una superfície que, enlloc d’haver-la utilitzat per modelar una forma reconeguda l’hem fet servir per construir l’estructura on després hi descansarà una altra peça.


Heu de tenir en compte que aquestes bases no són fortes com la fusta o el marbre i l’elecció del material depèn de la funcionalitat per al qual l’escollim. En el nostre cas, poden servir d’atractives peanes per a figures de jocs de taula o per posar figures o bustos que no pesen massa però que en el mercat no hi trobem la mida o la forma que busquem.

Pintem la base amb qualsevol tipus de pintura. Podem aprofitar les formes aleatòries de la textura per simular pedra, fusta, roca o qualsevol superficie. Ara, això ja depén de les ganes i treball que hi dediquem fent servir diferents tècniques de les quals potser en parlarem més endavant en un altre post.



Pel que fa a aquest tema que hem obert, us mostrem el resultat del treball fet en un petit fragment de pasta.



Després de pintar-lo com desitgem podem aplicar-li una o vàries capes de vernís transparent o, si volem probar altres coses, amb vernís de color. El vernís, mat o brillant, farà les funcions de protector de la base.


Compte! Si voleu, podeu enganxar la figura amb pega, o fer amb precaució una incisió o forat per posar un pern. Si heu fet malbé la superfície mentre la manipuleu per enganxar la figura, tingueu a punt la barreja de pintura utilitzada per cobrir de nou la part de la pasta que quedi a la vista. Espereu a que la cola s'hagi assecat per no fer malbé el pinzell! Ja veureu com la podeu arreglar fàcilment i tindrà l'aspecte original.



Recordeu que el material emprat per fer aquestes plataformes no és tan fort i que si cauen o les hi donem un cop fort, es poden malmetre, però resulten de fabricació tan senzilla que es poden tornar a arreglar o a fer de nou en un moment!


Fins la propera!

KPG

27 ago. 2010

Motlles senzills per a múltiples còpies

De vegades podem tenir la necessitat de fer rèpliques de les mateixes peces per a treballs diversos (botons, insígnies, utensilis, peces de modelisme, arrecades, etc.). Una manera senzilla de realitzar còpies és fent un motlle previ de la peça original. Agafem un objecte per fer una prova...Aquesta mena de cap de lleó esculpit a una base de pasta de modelar secat a l'aire servirá.



Podem utilitzar, per exemple, algunes masilles polimèriques que ja es venen preparades a tal efecte i que tenen un aspecte i un tacte similar al de la plastilina. Aquest exercici de còpia l'hem fet amb la pasta Moldmaker de Sculpey.

Hem presionat ben fort el gravat del cap de lleó anterior a una base de la massilla d'uns 3 a 4 milímetres de gruix, aconseguint la profunditat necessària per obtenir després bones còpies. Després hem retirat amb compte l'original i hem dut el motlle a coure durant el temps que suggereixen les indicacions (a 130º, durant 20 minuts per cada 6 mm de gruix).

A la següent fotografia podeu veure l'original i el motlle resultant amb la pasta emprada en primer terme.



Finalment, només cal buscar la pasta que després emprarem per fer les còpies, que pot ser polimèrica, epoxídica o potser pasta de modelar argilosa. Tot depén de la duresa del material en què volem obtenir les còpies i la seva utilitat posterior.

En la fotografia final, podeu veure el resultat d'una còpia del motlle obtingut feta amb massilla Magic Sculpt de dos components. Hem deixat l'excedent per tal que es vegi millor l'efecte, però, caldria, és clar, retallar-lo fins deixar la còpia ben neta. En el moment de fer la còpia n'hi ha prou en utilitzar la quantitat justa sense que es "desbordi" pel marges del motlle...



Espero que aquest exemple us sigui útil!

KPG

23 ago. 2010

Bustos: simulació de robes de llana


Un dels principals reptes en la pintura de figures és el de simular la textura de les diferents robes o elements que els subjectes duen al damunt. Sovint, o gairebé sempre, això s'intenta fer només amb efectes visuals aconseguits amb pintura. Però de vegades, amb ben poc esforç, es pot obtenir un efecte de textura que permeti endevinar de seguida les característiques d'alguna peça de roba. És l'exemple que us mostrem ara.

Si us fixeu, la peça que aquest bust de "Braveheart" porta subjectada a l'espatlla té com una mena de relleu que intenta suggerir un aspecte de llana. Aquesta textura està feta posant granets de sorra molt fina a la capa base que simulen els punts que s'escapen del teixit. Després, l'anirem cobrint amb els colors que li destinem en capes posteriors i treballant les llums i les ombres. La llum fa la resta i ens enganya recordant aquella textura. Compta, no cal passar-s'hi amb la quantitat de grans de sorra i s'ha de tenir en compte el tamany del bust, per tal que els "punts de llana" no resultin ni massa ni molt exagerats d'acord amb l'escala.



Espero que us sigui útil.

A reveure!

KPG

22 ago. 2010

Captar l'atmosfera


Estar pendent de la direcció de la llum i utilitzar només com recursos bàsics l'enquadrament i el format apaïsat de les nostres càmeres digitals en entorns naturals ens pot ajudar a captar suggerents imatges d'espais que transmeten una determinada sensació o atmosfera. Després, l'observador de la instantània afegeix les seves experiències i, finalment, carrega d'un significat molt personal allò que veu...si és que amb la nostra proposta hem aconseguit que deixi només de mirar.

Us animo a mirar i a "passejar" per aquest trosset de bosc clicant al damunt de la fotografia. Utilitzeu, si s'escau, les barres de desplaçament per descobrir els diferents detalls que es poden trobar als diferents racons de la imatge. 

KPG

19 ago. 2010

Aquarel.la amb reserva de blancs

Pintar pensant en allò que "no ha de tenir color" és un exercici interessant. És bàsic a l'hora de plantejar-se un treball amb aquarel.les. Per practicar fins adquirir certa destresa pot resultar útil realitzar petites pintures on l'espai blanc tingui un cert protagonisme.

Us presento un exemple fet en poca estona i de petit format.




Si escolliu colors vius que contrastin amb el blanc o siluetegeu algun contorn amb un retolador de punta fina, podeu aconseguir un efecte interessant pel que fa al contrast. Penjades a la pared o en un marc de taula, aquestes aquarel.les sempre cridaran l'atenció i animaran un raconet.

KPG

18 ago. 2010

Com fer una "paleta humida"

Una manera de tenir un espai on les barreges de les pintures acríliques es puguin mantenir durant força temps mentre pintem i, a més, on poder tenir sempre la referència de la proporció de les barreges entre colors és la paleta humida.

Us explico com podeu fer-vos una d'una manera senzilla, és clar que després cadascú se la pot "tunejar" de la manera que millor li convingui d'acord amb la seva manera de pintar.

Aquests són els "estris":

- Una safata d'alumini per posar menjar al forn
- Paper de forn
- Una baieta esponjosa


Podeu triar la safata de la mida que més us convigui, és clar.

Primer de tot, talleu la baieta i la fiqueu a la safata.



Poseu-li aigua, fins que quedi força empapada, però sense excés de líquid.



Després talleu el paper de forn a la mida del recipient i apreteu lleument, aconseguint que estigui una mica mullat i conservi la humitat.



Ara ja podeu col.locar els colors i fer les barreges al damunt del paper. Quan agafeu pintura, de tant en tant segur que mullareu el pinzell en el pot d'aigua que tindreu a la vora (recordeu de retirar l'excés de líquid de la punta en un paper de cuina o drap que podeu tenir a mà), però si apreteu suaument a la baieta, també aconseguireu que la humitat d'aquesta influeixi sobre la pintura.



Alguns consells i precaucions:

- No us passeu amb l'aigua ni frotant massa sobre el paper a l'hora d'aconseguir la barreja, ja que podeu foradar el paper i/o aixecar trossets petits rodonets del paper de forn que viatjaran amb la punta del vostre pinzell.

- La humitat i la pintura es solen conservar bastant de temps. Tot i així, hi ha gent que de vegades col.loca la seva paleta humida a la nevera per mantenir frescs els colors i barreges. Compte, aviseu abans, que no hi hagi ningú que cregui que es tracta d'un plat de "disseny" i el posi al forn. ;-)

- Quan més alta sigui la pared de la safata, l'aire passarà "per damunt" i no secarà tan aviat la pintura.

- El paper una vegada assecat sempre pot servir de "recepta" per aquella combinació màgica que voleu recordar o guardar per més endavant.

Espero que us sigui d'utilitat!

KPG

16 ago. 2010

Quadres “col.lectius”

Una activitat divertida, senzilla i entretinguda. També el resultat final es pot comprovar amb certa rapidesa. Es tracta de pintar en grup un quadre amb pintura acrílica que després podreu penjar en algun espai de la casa mancat de color.

Us heu de fer amb un llenç de mides ajustades al lloc en què penseu col.locar l’obra. A la següent imatge us mostro també utensilis que podeu fer servir.


• Podeu fer-vos amb uns quants pots de pintures grans de diferents colors bàsics. També, si voleu, podeu comptar amb el blanc i el negre.

• Pinzells de pèl dur (amb cerres de porc o bé sintètiques), rodets d’escuma o qualsevol objecte que serveixi per prendre,transportar, deixar i arrossegar pintura són útils. També les mans!

• En una safata de plàstic podeu fer les barreges dels colors triats amb petites i diferents dosis d’aigua (amb precaució, sense passar-se!).

• També es pot barrejar la pintura amb d’altres elements com sorra per obtenir textures.

i després, ja podeu posar els colors al damunt del llenç! Ara, l’organització de l’equip ja depèn de vosaltres! Aquí, un exemple fet entre tres!


Compte! Si no voleu “embrutar” els pots dels colors emprats amb la barreja que portin els pinzells amb què pinteu haureu d’emprar sempre alguna cosa per transportar a la safata de les barreges la quantitat de pintura que desitgeu per continuar amb les combinacions. Pot ser un pinzell només per a aquest objectiu i que netegeu cada vegada, o bé un pinzell específic per a cada pot, o una cullera, per exemple.

Després ja només cal posar-s’hi mans a l’obra i experimentar tots plegats. Si no agrada una proposta, es pot seguir amb el “procés creatiu en grup”, però sense passar-se pel que fa a l’acumulació de pintura al damunt de la tela. Si arribeu a aquest punt, millor deixar assecar i continuar en un altre moment un altre dia. L’assecat de la pintura acrílica és bastant ràpid.

No oblideu netejar bé amb aigua els objectes emprats un cop acabada la feina. Per als pinzells, froteu la punta amb aigua calenta i sabó per treure l’excedent de pintura.

No cal posar-li marc, si no voleu. Ara bé, sempre queda més “curiós” si no oblideu pintar també les solapes, els troços del llenç que cobreixen els laterals del marc.

El millor de tot será recordar l’estona que heu compartit fent aquella obra d’art col.lectiva cada vegada que la mireu. I si us canseu de veure-la, doncs sempre esteu a temps de tornar-hi a pintar al damunt quan vulgueu.

A reveure!

KPG

Homenatge al “Flexo" i regal final

Bye, bye! Adéu! ¡Hasta otro ratito! El que era el meu flexo de sempre ha esgotat la seva vida útil. Es mereix un petit homenatge després de donar-me milers d’hores de llum mentre avançava en la pintura o modelat de figures.


Sabeu? Pel que es veu, aquest tipus de làmpades resulten de l’evolució del disseny inicial de Jac Jacobsen del 1935. Els primers aparells van començar a fabricar-se a Oslo el 1937 amb el nom de Luxo, d’aquí que la referència que defineix el model sigui encara avui L-1.

A la pàgina web de Luxo, l’empresa que encara existeix i on Jacobsen va treballar fins al final (va morir als 95 anys) expliquen que el significat de Luxo es “jo dono llum” si es té en compte, apunten, l’etimologia del verb llatí del qual diuen que deriva.

http://www.luxo.com/designers/jac-jacobsen-11.aspx

Però, posats a investigar, si tenim en compte que “lux, lucis” és de la tercera declinació, ens adonarem que no existeix un acabament en –o a la mateixa. En canvi si mirem al diccionari de llatí, veurem que el verb “luxo” vol dir dislocar. No sé, no em queda massa clara l’explicació de l’empresa sueca…

Sigui com sigui, es veu que en el moment de dissenyar el “Luxo, L-1” Jacobsen es va inspirar en el braç humà (per altra banda, més proper a dislocar-se que a il.luminar, depenent del que es faci, és clar, jejeje).

Bé, llarga vida al "flexo"! que és el nom que li donem per aquí, per aquesta capacitat de doblegar-se del seu “braç” per acostar o allunyar el punt d’origen de la llum -generalment una bombeta- a l'activitat que es realitza.

Potser més endavant faré una entrada sobre la qualitat i característiques de la llum que els que realitzen manualitats de pintura o modelat de figures fan servir.

Ah! La sorpresa o el regalet audiovisual final!

Per acabar, us poso un enllaç al video de l'empresa d'animació Pixar que podeu trobar a YouTube on el flexo, que és també la icona que apareix al seu logotip, és el protagonista. Bé, en surten dos. Probablement ja el coneixeu. És boníssim. És del 1986.

http://www.youtube.com/watch?v=P28FQns0OoM

Fins aviat!

KPG

15 ago. 2010

L'espectacle de l'entorn


De vegades, la llum del Sol i l'atmosfera ens brinden combinacions impresionants de colors. Es tracta d'una imatge de la muntanya de Montjuïc amb el perfil de la torre Calatrava, a Barcelona, durant un capvespre.

KPG

14 ago. 2010

El mariscal Ney a la retirada de Rússia

L'última figura napoleònica que he acabat. Es tracta de Ney, un dels més importants mariscals de "l'Empereur".

A mitjans d'octubre de 1812, Napoleó decideix abandonar Moscou i enviar l'exèrcit francès a les bases polaques. L'abandonament de la ciutat s'acabarà convertint en la retirada definitiva de les tropes napoleòniques i en la fi de la campanya russa.

El mariscal Ney, al capdavant del III Cos de l'Exèrcit, és l'encarregat de protegir la reraguarda i després de quaranta dies de lluites contra els cosacs és l'últim en creuar el pont de Kovno.

En l'acció defensiva del 17 de novembre contra l'exèrcit de Kutuzov, només 800 dels 9.000 soldats que manava Ney retornen amb vida. Dels 450.000 homes del Cos central de la Grande Armée que va emprar Napoleó a la campanya russa, amb prou feines van aconseguir salvar-se 1000 efectius.


La figura és de la marca Le Cimier i l'escala és de 54 mm. He intentat representar-lo durant algun moment d'aquella prolongada retirada.

Au revoir!

KPG


13 ago. 2010

Modelar a estones a l'estiu

Pots acostar-te a algun establiment on venguin pasta de modelar per fer exercicis estimulants. Hi ha molts tipus de pastes que s'assequen a l'aire en petites bosses i a un preu molt assequible. Amb aigua, els teus dits, pinzells i algun element per esculpir pots obtenir formes senzilles. Planifica els elements que faràs en les estones que tinguis i deixa assecar fins al dia següent per polir el que ja has realitzat o per encetar el nou fragment.

Fes el mateix amb la pintura. Sobre el volum, un cop ja assecat a l'aire suficientment, pots aplicar un fons blanc de tipus ceràmic, que et servirà com a base per després pintar o per posar un altre capa superior que li doni aspecte semblant al de la ceràmica brillant i que podria recordar les escultures de marbre.

En el següent bust, jo he emprat una pasta blanca i li he donat després la imprimació ceràmica. Posteriorment l'he pintat amb pintures acríliques. En acabar, l'he vernissat per protegir la figura una mica més.

Es tracta d'una representació d'en Tintín vestit com a coronel segons apareix al còmic "L'orella escapçada". He intentat reproduir els colors tal i com apareixen a la publicació. No he pintat llums ni ombres. Fa uns 7 centímetres d'alçada per 7 d'amplada i 4 de fons.

Espero que us agradi.

KPG